Només arribar ja he pillat una grip. En un mes les temperatures han baixat com 20 graus... no se com se diu fredolica en anglès! 1 week ago
Unes 6 o 7 hores i s'haurà acabat el dia i mig de viatge... seré a casa... el que no se és si vaig a Manresa o Igualada primer... 1 month ago
Finalment probablement torni el dia 3, tinc un problema amb el visat. Aquelles coses que em passen tot sovint, em vaig oblidar de renovar-lo 1 month ago
A més, la gent no fa res més que tractar-te bé i fer-te preguntes si veuen que entèns el persa, oferir-te tè i ser amable... 2 months ago
Ja he anat al Panjshir i tots els internacionals tancats a casa... ha estat genial, i no hi ha perill si saps què has de fer... 2 months ago
Pels que no esteu al cas i m'ho pregunteu... encara em queda un mes... l'1 d'octubre... inshalah! 2 months ago
El meu cos manté una fina línia d'estabilitat que fa que els intestins, de moment, em deixin, al menys, viure una mica... 2 months ago
Els centres de votació que jo vaig visitar... no hi havia ni Déu... i Déu, a l'Afganistan és quasi bé a tot arreu... ;-)) 3 months ago
'Eleccions en societat de postguerra' com l'afganesa és una frase que fa riure... ja penjaré fotos... 3 months ago
Els llibres…
BuzkashiWhitney Azoy. Un dels primers antropòlegs, que als anys setanta van estudiar la societat afganesa, abans que comencessin totes les guerres. D'aquells que es passaven mesos sense tocar el món civilitzat. Però un dels llibres d'antropologia més ben escrits i amb una anàlisi més clarivident que he llegit mai. De fet, el recomano perquè és molt més que antropologia, es condició humana. En Whitney, el seu autor, és un gentelman amb carrera diplomàtica i acadèmica, la persona que em va fer anar a l'Instituts d'Estudis Afaganesos on visc, i una de les persones que més m'ha apropat a la poesia persa. Una obra mestra.Una oración por la lluvia. Wojciech Jagielski. La crònica de trenta anys de guerra i periodisme a l'Afganistan. Fa un repàs de la història del país, però en format crònica de pensament, i una experiència personal... molt més interessant que qualsevol llibre de tots aquests experts que hi ha a sota... molt més humà i a la vora de les persones del carrer... tal com a mi m'agrada. És un deixemble de'n Kapucinski, per donar més pistes. Descent into caos. Ahmed Rashid. Fa tres o quatre mesos que està publicat, i només en anglès, encara no l'han traduït ni al persa. Si voleu saber perquè i com l'Afganistan s'ha transformat en el cau de perill, lluites internes, i retorn de moltes províncies a mans dels talibans, cal llegir aquest llibres... també serveix per entendre perquè el govern de'n Karzai no funcionarà mai, i perquè l'UNAMA (Missió de les Nacions Undes a l'Afganistan) és tant estimada pels afganesos.Trip to Oxiana. Robert Byron. El llibre de viatges per
excel·lència. Amb un punt de vista molt occidental dels anys trenta, en
temps de les colònies, viatja per tot l'Àsia Central... i ens ho
ensenya tot tal i com ell ho veia temps abans que comencés el desastre
dels anys 70s. Los Taliban. Ahmed Rashid. Per conèixer la
història d'una dels moviments polítics més obscurs que hi ha al món després dels kmers rojos. Estudiants de l'Alcorà a les madrasses de Pakistan en temps de Jamidhulà (entre russos i talibans, entre el 1987-1995). La majoria són pashtuns. Una tribu guerrera amb un codi i unes lleis molt estrictes, el pashtunwali. Mai s'han rendit a cap dels invasors, i sempre han lluitat amb els Hazaras, xiïtes. Òbviament, no tots els pashtun són talibans, no tots els
pashtun creuen en totes les parts del pashtunwali. Fieldwork under fire.
Caroline Nordstrom. Comencem a pensar com fem estudis de camp en zones
de guerra, perquè els necessitem per la postguerra si algun dia les
coses poden anar diferent... On the Road. Jack Kerouac. Una altra mena de viatge...
Darreres notícies
Un tall de veu del Le Monde que analitza l'oferta de converses als talibans d'avui d'en Hamid Karzai i
@import url(http://medias.lemonde.fr/mmpub/css/blog.css);
Això és el que va passar ahir. Anar al sud, cada dia és més complicat. Per carretera no s'ha de fer. Anar amb cotxes amb marques d'organitzacions internacionals és un perill també, el que passa és que justament amb els de la ONU és amb els que menys s'atreviran.
El futur d'Afganistan, des de la pàgina de la BBC (si algú es pergunta perquè la BBC, és perquè la pàgina es tradueix directament al persa, aquí tothom es connecta a aquesta).
Ja fa mesos que les coses tornen a anar maldades... notícia del Crisis Group, a 26 de juliol de 2008
Cap resposta fins ara
Encara no hi ha comentaris... Engega la discussió tot emplenant el formulari.