tot mentides

La nit abans de les eleccions, com quasi cada nit, caminàvem sols pel carrer… i justament aquell dia no vam trobar ni un check point, ni un policia, ni cap tipus de control enlloc.

Ara llegeixo el diari i veig que diuen no se què de 7 morts italians com a titular, que deuen ser, un 20% dels morts d’aquest cotxe bomba. Els altres són nens i nenes, joves i gent afganesa que treballaven a les botigues del voltant o del carrer,  els que caminaven i els que passaven amb el cotxe i el xofer. Els italians són pèrdues inavaluables, però són militars, i no són menys titulars que tota la resta d’afganesos que no surten, i que són civils; ningú els amaga, només és que ni els diuen. I no existeixen. Tres dies i és Eid, vides, mans, braços, cames, peus, cares, òrgans i ulls.

- Falten dos dies per acabar el Ramadà i no tinc gana. Avui, tinc un buit a l’estomac – parla, fa tormenta, condueix, i diu- Va, truca a la teva amiga, la que treballa per les eleccions i que ens digui si hi haurà una segona volta.

Truco l’amiga, el conductor posa benzina, entra i fa: què t’ha dit?

- M’ha dit que probablement no, que una de les coses que pensen que poden fer és una loia jirga. Encara no se sap segur. Demà o després d’Eid ho faran públic – és a dir, d’aquí uns quatre dies, quan s’acabi el Ramadà i fem els tres dies de festa.

- Però se m’ha fet aquesta mena de cosa, no menjo. Això són un munt de families, i Eid és demà passat.

- Jo he llegit que només hi ha hagut dos o tres morts…

- Mentides, com sempre. Trenta o quaranta. Jo visc al costat, allò és Maqroian i ha passat ben bé després del mercat, quan comencen els edificis comunistes. Avui no quedava ni un vidre per les botigues de Kabul. Ha petat molt fort, era en un cotxe.

- Mira… no ho se. Les eleccions han servit de ben poc, i ara aquesta gent és plantegen de fer-ne un altre cop. Per mi, la insurgència actuarà menys si es fa una Loia Jirga o…

- Bé –diu el conductor, fa una frase curta i després callem – et pots fer una altra pregunta: ¿I si en realitat és en Karzai qui controla tot això?

… la nit abans de les eleccions, com quasi cada nit, caminàvem sols pel carrer… i justament aquell dia no vam trobar ni un check point, ni un policia, ni cap tipus de control enlloc.