ràbia, tifus, còlera

BuzkashiWhitney Azoy. Un dels primers antropòlegs, que als anys setanta van estudiar la societat afganesa, abans que comencessin totes les guerres. D'aquells que es passaven mesos sense tocar el món civilitzat. Però un dels llibres d'antropologia més ben escrits i amb una anàlisi més clarivident que he llegit mai. De fet, el recomano perquè és molt més que antropologia, es condició humana. En Whitney, el seu autor, és un gentelman amb carrera diplomàtica i acadèmica, la persona que em va fer anar a l'Instituts d'Estudis Afaganesos on visc, i una de les persones que més m'ha apropat a la poesia persa. Una obra mestra.Una oración por la lluvia. Wojciech Jagielski. La crònica de trenta anys de guerra i periodisme a l'Afganistan. Fa un repàs de la història del país, però en format crònica de pensament, i una experiència personal... molt més interessant que qualsevol llibre de tots aquests experts que hi ha a sota... molt més humà i a la vora de les persones del carrer... tal com a mi m'agrada. És un deixemble de'n Kapucinski, per donar més pistes. Descent into caos. Ahmed Rashid. Fa tres o quatre mesos que està publicat, i només en anglès, encara no l'han traduït ni al persa. Si voleu saber perquè i com l'Afganistan s'ha transformat en el cau de perill, lluites internes, i retorn de moltes províncies a mans dels talibans, cal llegir aquest llibres... també serveix per entendre perquè el govern de'n Karzai no funcionarà mai, i perquè l'UNAMA (Missió de les Nacions Undes a l'Afganistan) és tant estimada pels afganesos.Trip to Oxiana. Robert Byron. El llibre de viatges per excel·lència. Amb un punt de vista molt occidental dels anys trenta, en temps de les colònies, viatja per tot l'Àsia Central... i ens ho ensenya tot tal i com ell ho veia temps abans que comencés el desastre dels anys 70s. Los Taliban. Ahmed Rashid. Per conèixer la història d'una dels moviments polítics més obscurs que hi ha al món després dels kmers rojos. Estudiants de l'Alcorà a les madrasses de Pakistan en temps de Jamidhulà (entre russos i talibans, entre el 1987-1995). La majoria són pashtuns. Una tribu guerrera amb un codi i unes lleis molt estrictes, el pashtunwali. Mai s'han rendit a cap dels invasors, i sempre han lluitat amb els Hazaras, xiïtes. Òbviament, no tots els pashtun són talibans, no tots els pashtun creuen en totes les parts del pashtunwali. Fieldwork under fire. Caroline Nordstrom. Comencem a pensar com fem estudis de camp en zones de guerra, perquè els necessitem per la postguerra si algun dia les coses poden anar diferent... On the Road. Jack Kerouac. Una altra mena de viatge...

Un tall de veu del Le Monde que analitza l'oferta de converses als talibans d'avui d'en Hamid Karzai i
@import url(http://medias.lemonde.fr/mmpub/css/blog.css);
I un article d'autor de la BBC que em sembla prou assenyat per analitzar la situació.

Això és el que va passar ahir. Anar al sud, cada dia és més complicat. Per carretera no s'ha de fer. Anar amb cotxes amb marques d'organitzacions internacionals és un perill també, el que passa és que justament amb els de la ONU és amb els que menys s'atreviran.

Notícies de l'Àsia del Sud a la BBC

I la notícia sobre l'atac suïcida a la sortida de Kabul, anant cap a la carretera de Jalalabad.

El futur d'Afganistan, des de la pàgina de la BBC (si algú es pergunta perquè la BBC, és perquè la pàgina es tradueix directament al persa, aquí tothom es connecta a aquesta).

Ja fa mesos que les coses tornen a anar maldades... notícia del Crisis Group, a 26 de juliol de 2008

Articles i història del conflicte armat, des de la guerra dels mujaidins, al Crisis Group.