podria partir-me de riure per tots aquells professors que tant a l’escola com a l’institut em deien que jo no servia per les lletres; i probablement sigui que no, però:
obre la boca… menja sorra o bé opinadors (un nom ben cutre)
per una dislèxica com jo… està prou bé.
O tal com diria en Murakami: El que és essencial és que els teus textos assoleixin els objectius que tu, només tu, t’has marcat a tu mateix; i la majoria de cops és no, però anem fent…
És evident que m’ho passo més o menys bé amb la meva feina… a la ComRàdio vam dir això (edició 1 d’abril -2 i 3- pitjeu damunt l’altaveu).
Hei! Teachers leave the kids alone!
Revista Catalana d'Etnologia – Dossier sobre Cultura de la Violència
ràbia, tifus, còlera 