El fet que aquesta estrella sigui nascuda a la bonica vil·la d’Igualada, li dóna la possibilitat de dir que fins que no va poder decidir ella soleta es va dedicar a una vida, educació i felicitat pueblirina que l’ha portat a observar el món amb aquesta pàtina pagesa i miradora de melic provinent de la pintoresca contrada i altres del voltant, i que ja no es treurà mai més, per més que provi de desaprendre.
Va començar a viatjar amb un Kadett familiar reciclat anomenat Gàndalf que morí per un sobreescalfament. Posteriorment va ser ella la que quasi mor a mans d’un Aragorn que li va trencar el coll i la va mantenir un any en conserva, fins que va decidir que els avions ja no li feien por, i un cop sentides i escoltades totes les històries de la guerra de la seva vistosa capital de comarca, va decidir aprendre a parlar estrany per sentir les històries dels altres… ara es dedica a furtar-les i explicar-les com si fossin seves.
Revista Catalana d'Etnologia – Dossier sobre Cultura de la Violència
ràbia, tifus, còlera 
jajaja…caram si q vas forta!! …ja deus haver arribat oi..per quan la propera conferència sobre la poesia persa aqesut cop eh!! …tenim unes birres pendents!
Si no em dius qui ets o no em truques al mòbil no farem birresssssss… jejeje… sí, ja soc aquí, i em penso que ja se qui ets!
Oh, oh, benvolguda E. jo us he retrobat primer.